L’orgue

La primera notícia sobre un orgue a l’església de Montesa es podria remuntar a finals del segle XV o als primers anys del XVI, doncs l’any 1539...

Antecedents històrics

La primera notícia sobre un orgue a l’església de Montesa es podria remuntar a finals del segle XV o als primers anys del XVI, doncs l’any 1539, quan els jurats de la vila van encarregar als orgueners navarresos Pedro i Gaspar de Orna la construcció d’un nou orgue per a la parròquia, al contracte s’especifica que el nou instrument costaria noranta-sis lliures ‘e lo orgue que de present tenim en dita església’.

Aquell instrument estigué funcionant fins a l’última dècada del segle. Tanmateix, en la visita pastoral realitzada el 1592, el visitador ordenà als jurats de Montesa la construcció d’un nou orgue, ateses les necessitats litúrgiques. Així, quatre anys després encarregaren l’orguener Agustí Comalada la construcció d’un nou orgue. L’instrument va col·locar-se a l’antiga església de Montesa, damunt de la capella de la Puríssima Concepció, on va quedar fins l’enderrocament d’aquell temple, a finals del segle XVII.

La nova església -l’actual-, construïda entre els anys 1693-1702, no comptaria amb orgue fins ben entrat el segle. Potser el deute contret per la vila en les obres del nou temple, amb l’afegit de la guerra de Successió, va fer que la fabricació de l’orgue es dilatara en el temps.

L’11 de novembre de 1743, Martín de Usarralde i Letegui, orguener d’origen navarrés aveïnat a València, signà al castell de Montesa una escriptura per la qual es comprometia a fer un orgue per a l’església parroquial de dita vila. El nou instrument s’acabà per a la festa de la Mare de Déu de l’Assumpció del 1744, i d’acord amb el contracte corresponent, havia de tindre les característiques següents:

Capitulación para el órgano que se intenta fabricar en la yglesia de Nuestra Señora de la Asumpción de la villa de Montesa

Primeramente, 1, un flautado mayor de entonazión de doze palmos, todo de me[ta]l, repartido en castillos a la cara de la caxa que se le diere en traza al factor arquitecto, son caños quarenta y siete. 47.

2. Íttem, un flautado violón, los diez baxos de madera y los restan[te]s de metal, unísonos al mayor, son caños quarenta y siete. 47.

3. Ítem, una octava de metal, todo a las dos mano[s], [s]on caños quarenta y siete. 47.

4. Ítem, una dozena de metal, son caños quarenta y siete. 47.

5. Ítem, una qui[nz]ena de metal con 19, son caños noventa y quatro. 94.

6. Ítem, [un] lle[no] que constará de [quatro] caños por tecla, su guía en 22ena d[o]blada con sus co[m]puestas y reiteracio[nes] a lo // [fol.1v.] moderno, son caños ciento ochen[t]a y oc[h]o. 188.

7. Ítem, una címbala de quatro caños por tecla, [u]na en 22ª, dos en 26ª y otra en 29ª, son caños ciento och[e]nta y ocho. 188.

Nazardos

8. Ítem, un nazardo en dozena de metal, de las dos manos, son caños quarenta y siete. 47.

9. Ítem, un nazardo en 15ª de metal, de las dos manos, son caños quarenta y siete. 47.

10. Ítem, un nazardo en diez y setena de metal, de las dos manos, son caños quarenta y siete. 47.

Mano derecha

11. Ítem, una corneta magna de siete caños por tecla, con su secretillo aparte, que suban conductos del secreto mayor en la elevación más conveniente al puesto y lugar, caños 168.

12. Ítem, un registro de clarines de mano derecha, que tendrá su asiento a la cara a testa del secreto mayor, con tablón acanalado en una orden, con todo lo conven[ie]nte a dicho registro, son caños veinte y quatro. 24.

13. Ítem, un registro de baxoncillos de mano hizquierda, que ocupará en línea orden con los clarines en el mismo tablón a la testa del secreto mayor, con todo lo co[n]veniente, son caños veinte y tres. 23.

14. Ítem, un registro de trompetas reales de las dos manos de metal, acomodadas dentro de la caxa en el secreto mayor, a donde bien le pareciere al factor organero, que estén de modo que se puedan afinar con facilidad siempre que fuere menester, son caños quarenta y siete. 47.

15. Ítem, dos timbales, uno en delasolre y otro en alamire, de madera, con sus movimientos a los dos pies, son caños quatro. 4.

16. Ítem, se advierte que toda la cañutería arriba expresada [ha] de ser de metal de estaño, con sola la tercera parte de mezcla de plomo, dados de voz iguales, con entereza, sin cascabelear. Y así mismo que tenga toda la cañutería a[qu]ellas voces que l[e] corresponde a la magnitud de ella, y [a] los registros de lengua se advierte que las canales y l[e]nguas sean de latón del grueso que le corresponde a ca[d]a una, con l[o]s muelles y templadores de ylo de yerro.

Maderas

17. Ítem, un sec[r]eto de m[a]dera vieja, con quarenta y siete canales rebaxadas a lo moderno, con sus tapas y registros […] según // [fol.2] pide el arte, con sus bentillas y tirantes a lo moderno, para
que no se perciba el ayre por el menor resquicio.

Un teclado con las uñas de las blancas de hueso y las negras de éva[no], con todo lo necesario a los movimientos del teclado.

18. Ítem, ocho contras de madera, su entonación de doze palmos, abiertas con su secretillo aparte junto con los timbales y los movimientos a los pies y tres fuelles con lo largo y ancho que pide en su proporción la cañutería ar[riba] dicha.

Y para que no aya duda en lo que fuere necesario para dicho órgano, no se pone por menudo pieza por pie[za] […], que el factor estará obligado a cumplir en el todo […].

Fecha en la Casa Abadía de dicha v[i]lla de M[ontesa], al primero día del mes de enero de mil setecientos quarenta y quatro años, siendo presentes por testigos Ju[a]n Ballester y Pasqual Ballester, de dicha villa de Montesa vecinos […]: Arxiu del Regne de València, Protocols notarials, sign. 2039. Edit: CERDÀ i BALLESTER, Josep, “Els orgues de Montesa. Els contractes de 1539, 1596 i 1744” en Archivo de Arte Valenciano, nº XCVI (2015), pp. 90-93.

 

El que no pogué destruir el terratrèmol de 1748 ho destruí aquell altre terratrèmol que enfrontà germans contra germans l’any 1936. Afortunadament, una de les peces clau de l’instrument, el secret , no patí danys irreversibles, com tampoc la caixa barroca que ornamenta l’orgue.

Amb els elements que se salvaren de la desfeta de la guerra, ensems amb el contracte original de l’orgue -que vam tindre la sort de trobar en un protocol notarial conservat a l’Arxiu del Regne de València- es podia fer una restauració prou fidel de l’orgue construït el 1744 per Martín Usarralde.

Així, gràcies a les subvencions aportades per la Diputació de València, en 2001 vam iniciar la seua restauració a càrrec de l’empresa d’orgueneria Berenguer & Díaz, mentre que la caixa fou restaurada per un equip d’especialistes en restauració de béns mobles de la Universitat Politècnica de València.

L’orgue es va inaugurar amb un concert del Dr. Vicent Ros el 9 de març de 2002.

[Articles diversos sobre l’orgue i programes dels concerts, en aquesta mateixa web: 

Arxiu / Altres publicacions L’orgue / El órgano ]

 

Descripció tècnica

L’orgue consta d’un teclat de huitena semi curta (47 notes) partit entre el do 25 i do#26. La zona esquerra correspon als baixos i la dreta als tiples. En els baixos falten el do# 2 i el re# 4.

Compta amb 1.165 canons, dels quals 22 són de fusta. El metall utilitzat és una mescla d’estany i plom: estany al 70% per a la frontera, 60% a la batalla, trompeta real i resta de principals (talla estreta) i al 40% per als nasards (talla ampla), corneta i tapats (violó).

Registració

Ma esquerra (baixos)             Ma dreta (tiples)

Címbal                                              Clarins

Baixó                                                 Trompeta real

Ple                                                     Címbal

Trompeta real                                 Corneta

Claró                                                 Ple

Nasard en 17ª                                  Nasard en 17ª

Quinzena                                         Claró

Nasard en 15ª                                  Nasard en 15ª

Dotzena                                            Dotzena i 15ª

Nasard en 12ª                                  Nasard en 12ª

Octava                                               Octava

Violó                                                 Violó

Flautat                                              Flautat major

9 pises de pedal: contres de 13 i tambor

Està afinat en temperament desigual, sis cinquenes a 1/6 de coma pitagòrica i 6 cinquenes justes. Diapasó: aproximadament un to baix (to natural de capella) la=392 hz.

 

 

 

Pròxims concerts
Octubre / desembre 2023
https://www.museumontesa.com/wp-content/uploads/2023/08/cartell-orgue-2023.pdf

Gravacions disponibles a Youtube

V. Martin i Soler: Sonata in C (obertura de Una cosa rara)
https://www.youtube.com/watch?v=LuUw9MM4-jQ

Matthias Weckmann: Canzon in d (III)
https://www.youtube.com/watch?v=HbHNSTxu8_M

 

Discografia

Ab llicència o sens ella

Ab llicència o sens ella.
Els villancets en valencià de Pasqual Fuentes (1721-1768)
La mà de Guido, 2018
Música Trobada
Francesc Valldecabres, director
Arturo Barba, orgue (pistes 1, 8 i 15)

 

Joan Cabanilles, la música d’un temps
Assisi producciones, 2011
Música Trobada
Francesc Valldecabres, director
Carlos García-Bernalt, orgue

Martín y Coll
Enchiriadis, 2010
La Dispersione
Joan B. Boïls, director
Ignasi Jordà, orgue (pistes 1, 3, 7, 14, 21, 29, 32 i 35)

 

Un mosaic sonor a través de la guitarra,
el violí i els orgues de Montesa (1744),
Benifaió (1958) i Alfara del Patriarca (1999)
Gadinet Music, 2008
Vicent Ros, orgue