El museu

Enfront del campanar se situa l'edifici que conserva hui part del patrimoni artístic de la parròquia, inaugurat com a museu el 18 d'octubre de 1997.

Es tracta d’una construcció realitzada a principis del segle XVII, amb porta de carreus dovellada, que fou, probablement, vivenda del sotsclauer de l’orde de Montesa durant la primera meitat del segle XVIII.

A la planta baixa, amb un magnífic arc carpanell de carreus, s’exposen elements arquitectònics procedents majoritàriament del castell. Així, podem contemplar cinc claus de volta amb escuts de membres de l’orde de Montesa -Despuig, Corbera, Corberàn de Let-, una interessant gàrgola, capitells, i el remat d’un arc amb un àngel que sosté l’escut de l’orde de Montesa, entre altres.

L’escala d’accés a la primera planta guarda un escut del segle XVII amb les armes dels Vives de Canyamàs i part d’un relleu en marbre blanc que representa Crist baró de dolors, vinculat per algun autor amb la capella funerària construïda el 1570 al castell de Montesa pel comanador major Jeroni Pardo de la Casta.

La planta primera, dividida en dues sales, actua com a lloc d’exposició dels quadres que tenia la parròquia i que no estaven al culte. La sala primera conserva els olis Mare de Déu de la Mercé, sant Pere Nolasc i santa Maria de Cervelló (s. XVIII), Crucifixió de sant Pere (s. XVII) i la Immaculada (s. XVII), basada en la composició realitzada per Joan de Joanes per a l’església de la Companyia, a València.

Al centre de la sala, una vitrina exposa plats de pernoliar exhumats durant l’excavació d’una cripta. Completen la visita dos gravats de la Mare de Déu de Montesa, executats per Joaquim Ballester al segle XVIII i tres gravats de vistes de Montesa del segle XIX.

La segona sala la presideix el retaule dels Misteris del Rosari, pintat al segle XVII per algun deixeble del cercle de Jerónimo Jacinto de Espinosa. També es poden veure dos quadres del primer terç del segle XVIII, Sant Pere de Verona i escenes del seu martiri, i Sant Cristòfol i escenes del seu martiri, que formen part del llegat que va fer el metge de Montesa, Josep Espí, l’any 1741 a la parròquia de Montesa.

La paret d’enfront compta amb restes d’un retaule, que, per la seua iconografia, molt probablement procedeixca del castell de Montesa. Es tracta d’una predel·la amb Sant Benet, sant Vicent Ferrer, sant Vicent màrtir i sant Bernat, i una altra tauleta menuda amb Sant Miquel, possiblement del segle XVII. Finalment, en una vitrina es conserva una casulla del segle XVII amb l’escut d’un Crespí de Valldaura membre de l’orde de Montesa.

Dels murs de l’avantsala i escala d’accés a les dues sales d’exposició pengen diversos retrats de cavallers i religiosos de l’orde de Montesa: el de fra Hipólito de Samper, autor de la famosa Montesa Ilustrada (València, 1669), i els dels cavallers fra Juan Crespí i Brizuela, fra Vicente Mª Rodrigo i Ros, fra Juan José Cernesio, comte de Parcent, i un altre cavaller anònim de la segona meitat del segle XIX.

 

coleccion2_gd