L'orde de Montesa

El 1312, un concili posava fi a l´antiga orde del Temple. En conseqüència, es parlà d´assignar els béns que els templers tenien al regne de València a l´orde de l´Hospital. Jaume II, tement un enriquiment perillós dels hospitalers, inicià una sèrie d´ambaixades amb el Papa, a fí d´aconseguir la creació d´una nova orde militar amb els béns que templers i hospitalers tenien al regne de València. A més, el rei es comprometia a aportar la vila reial de Montesa, on tindria que radicar el convent de l´orde. L´elecció de Montesa com a seu de la nova institució obeeix a diversos factors: d´una banda, el fet de trobar-se en la frontera sud del regne, amb territoris ja conquerits però amb nombrosa població musulmana; d´altra, la seua situació estratègica controlant la vall de Montesa, via d´accés natural cap a Castella.

El 10 de juny de 1317, el Papa Joan XXII promulgà la butlla de fundació de l´Orde de Santa Maria de Montesa. Amb tot, l´orde no s´instituí oficialment fins al 22 de juliol de 1319, en una cerimònia que presidí el mateix rei en Jaume al palau reial de Barcelona.

La base territorial de la institució quedà constituïda per les següents localitats:

• Batlliu de Cervera: Cervera, Sant Mateu, Traiguera, La Jana, Carrascal, Canet, Càlig, Xert, Rossell i La Barcella.
• Batlliu de Peníscola: Peníscola (fins 1488), Benicarló i Vinaròs.
• Batlliu de Xivert: Alcalà de Xivert, Xivert, Castellnou, Polpís i Alcossebre.
• Batlliu d´Ares: Ares.
• Tinença de Culla: Culla, Atzeneta, Benafigos, Benassal, Vistabella, Molinell, Boi, Torre d´en Besora, Vilar de Canes i Corbó.
• Tinença de Les Coves: Les Coves, Albocàsser, Salzadella, Tírig, Vilanova d´Alcolea, Torre en Doménech i Serratella.
• Castell de Vilafamés: Vilafamés i Vall d´Alba.
• Castell d´Onda: Onda, Tales i Artesa.
• Batlliu de Montcada: Montcada, Carpesa, Borbotó i Massarrojos.
• Batlliu de Sueca: Sueca, Silla i Montroi.
• Convent de Montesa: Montesa i Vallada.
• Castell de Perputxent: Beniarrés, l´Orxa, Canècia i Benillup.
• Altres rendes aïllades: Terres a la ciutat de València, Llíria, Dénia, Ademús i Castielfabib, quatre alqueries a Borriana i terres a Morella.

En quant als membres de l´Orde, els prodríem agrupar en dos, d´una banda els dedicats, al menys teòricament, a la guerra, creuats cavallers, segons les regles de l´orde de cavalleria a partir del 1393; d´altra, els religiosos, dedicats a la pregària al convent de Montesa o al servei de les parròquies on l´Orde tenia el dret de nomenar el rector. Tant frares clergues com frares cavallers havien de mantindre els tres vots clàssics: castedat, pobresa i obediència. Aquesta situació canvià per al grup dels cavallers l´any 1558, quan l´últim mestre de l´Orde va contraure matrimoni. A partir d´aleshores, els cavallers que volgueren, podien casar-se, circumstància que ratificà el Papa l´any 1588.

A la vila de Montesa la jurisdicció que exercia l´Orde estava en mans del cavaller que regia l´ofici de sots-clauer. El govern al castell s´exercia a través de dos personatges: el prior, que era la dignitat eclesiàstica més important i el sots-comanador, que feia les funcions d´alcaid del castell.

En 1592 Felip II assumí el govern de l´Orde amb el títol d´ Administrador Perpetuo. Finalitzava així un llarg procés que havia dut als reis de la monarquia hispànica a controlar les ordes militars peninsulars: Montesa a la Corona d´Aragó i Santiago, Calatrava i Alcàntara a la Corona de Castella.

El 1748 dos terratrèmols enfonsaren el castell-convent de Montesa, soterrant entre les seues runes la major part dels seus moradors. Conseqüència d´aquesta catàstrofe, a principis de juliol del mateix any els frares de l´Orde supervivents es traslladaren a València, al palau del Temple, on es construí un nou convent.

El 1835 s´extinguiren definitivament els senyorius jurisdiccionals, passant els béns de l´orde de Montesa, de manera progressiva, a mans particulars.

+informació