Les festes

El calendari festiu que durant el segle XX s'ha anat configurant a la vila de Montesa, gira al voltant de dos tipus de celebracions: les marcades pel calendari litúrgic –foguera de sant Sebastià, sant Vicent i festes patronals– i les que commemoren un fet històric –9 d'octubre, dia de la conquesta de València–, data en la que es fan els moros i cristians.

Seguint el curs de l'any, la primera festa amb la que ens trobem és:

La foguera de sant Sebastià

L'erudit Pedro Sucías, escrigué a principis del segle XX: «...Existe la tradicional costumbre en esta villa de la fiesta a san Sebastián, en que la víspera de este santo, sobre la acera de cada vecino, se encienden grandes hogueras de leña verde...»

Testimonis orals ens parlen també de la dedicació d'una altra foguera a sant Antoni Abat, hipòtesi molt probable dins una comunitat totalment agrícola com era i és Montesa. Fins i tot, sant Antoni era titular d'una capella de l'església parroquial abans de la guerra.

Als anys setanta, la tradició foguerera s'havia perdut quasi per complet, tan sols els xiquets s'atrevien a fer alguna que altra foguera.

L'any 1989, un grup de veïns del poble, posteriorment organitzats en l'Associació Cultural d'Amics del Castell fra Miquel d'Aràndiga, van preparar una foguera a la plaça de la Vila, amb la idea de celebrar la festa del patró de Montesa, sant Sebastià.

Des d'aleshores, tots els anys, el dissabte més proper a la diada del sant –20 de gener–, es crema la ja tradicional foguera, de la qual participa gran part del poble.

Les festes de Sant Vicent

La festa dedicada a sant Vicent, la qual ha anat intentant arrelar durant el segle XX, ha estat condicionada a la voluntarietat dels festers o persones que han volgut organitzar-la. Encara que hi ha algun testimoni als anys vint del segle passat, la festa, de la manera com l'entenem ara –amb ball i cavalcada, a més de les celebracions religioses–, possiblement s'inicià als any cinquanta. Els actes organitzats solien durar uns dos dies, durant els quals es feien les celebracions religioses –missa i processó–, a més de la tradicional cavalcada. Altres vegades, s'hi afegien una verbena, una cordà i alguna que altra traca.
La imatge del sant, cedida a l'església parroquial per José Mª. Domínguez Borja, solia permanéixer a sa casa –carrer sant Vicent, núm. 24– la vespra de la festa i es traslladava a l'endemà a la parròquia. Finalitzada la missa, on els xiquets oferien una espècie de bescuitets, realitzaven una cercavila, acompanyats per la banda de música.

Actualment, i des de 1992 en que es tornà a reiniciar, es fa la vespra la processó, i a la nit ball de disfresses. A l'endemà es celebra l'Eucaristia, i per la vesprada la cavalcada.

Las festes Patronals

Parlar de les festes patronals de la vila de Montesa equival a parlar també de l'orde de cavalleria del mateix nom, ja que, els símbols religiosos que es veneren en aquestes festes procedeixen del convent que l'orde de Montesa tingué al poble fins l'any 1748. Ens referim a la relíquia de la Santa Espina i a la imatge de la Mare de Déu, doncs la festa al Crist és més moderna.

Per causes desconegudes, amb anterioritat al segle XVIII, la vila de Montesa havia proclamat patrona la imatge de la Mare de Déu que es venerava a l'altar major de l'església del castell. Després de 1748, la imatge es cedí a la parròquia del poble i es col.locà a l'altar major. Probablement ací estiga l'origen de la festa a la Mare de Déu de Montesa.

Respecte a la festa que es dedica a la Santa Espina, el cronista Viciana va escriure el 1564: «...de esta sancta y venerable relíquia de la [Espina de la Corona de Crist] fuy informado por los freyles del convento y por muchos comendadores y cavalleros de la Orden, y por muchos sacerdotes y otras personas notables...que cada vez que aparesce algun nublado del qual se recela succeder tempestad de piedra, granizo y otros daños, los sacerdotes y freyles del convento, con mucha reverencia sacan el relicario para conjurar el mal nublado...y...el mal nublado se deshaze y esparze sin hazer daño alguno en el término de Montesa...».

Quan el 1748 els terratrèmols assolaren el castell de Montesa, el reliquiari de la Santa Espina es recuperà i es traslladà al palau del Temple, a València. Anys després, en 1785, i en vista de la petició feta per la parròquia i l'ajuntament de Montesa als frares de l'Orde, aquests accediren a donar un fragment de la relíquia de l'espina de Crist a la parròquia.

Seria doncs, l'any 1785 quan s'instituiria la festa i processó a aquesta relíquia de la manera com la coneixem hui.

Així van permanéixer les festes patronals de Montesa, fins que el 1926 s'afegí a les dues festes religioses anteriors una altra més, dedicada al Crist del Calvari. Modernament, al voltant de l'any 1954, s'acabà de completar el calendari festiu amb la introducció de la festa dedicada a la Maredeueta, que és una imatge de la Mare de Déu de Montesa de proporcions menudetes, en teoria, per a que els xiquets tinguen el seu dia de festa.

Les festes religioses consisteixen en la celebració de l'Eucaristia i la processó de la imatge venerada eixe dia. La resta d'actes es centren en les vaquetes, coets, ball de disfresses i altres tipus d´espectacles.

Les festes patronals de Montesa es celebren els dies compresos entre l'últim divendres d'agost fins al primer dilluns de setembre.

Els Moros i Cristians

El 1982, i des de l'escola de Montesa, s'organitzà una entrà de moros i cristians, de la que foren protagonistes els xiquets del poble, amb la idea de commemorar la festa del 9 d'octubre.

A l'any següent, una grup de joves de Montesa creaven l'Associació Cultural La Fos, amb la idea de promoure activitats que serviren per a recuperar la història i la llengua dels valencians, la cultura, les tradicions, etc. Amb aquests objectius naixia la Setmana Cultural de Montesa. Així, en torn al 9 d'octubre de cada any, s'organitzaren, per iniciativa d'aquesta associació, exposicions, teatre, conferències, concursos i activitats esportives, nit d'albaes i entrà de moros i cristians.

Amb el pas dels anys, anaren creant-se al poble distintes comparses de moros i cristians, amb la qual cosa es consolidà aquesta festa, encara que, poc a poc, anaren desapareixent de la programació aquelles ativitats culturals més serioses, fins al punt de desaparéixer l'associació cultural La Fos. El 1986 un altre col·lectiu, l'associació cultural La Vila es va fer càrrec d'organitzar els moros i cristians.

Actualment els actes consisteixen en l'organització de jocs de taula, concurs de paelles, ball de disfresses i el més lluit de tots, l'entrà de moros i cristians. El calendari continua essent el mateix, en torn al 9 d'octubre.

+informació