La vila de Montesa

La vila de Montesa està situada a la vessant nord de la vall del seu nom, a la comarca de la Costera.

escudo

A 293 m d’altitud, amb una població de 1.227 habitants (INE, padró municipal a 1-I-2016) i un terme municipal de 48,1 km2, frontereja al nord amb Énguera, a l’est amb l’Alcúdia de Crespins i Canals, al sud amb Aielo de Malferit i a l’oest amb Vallada, poble que estigué inclós dins del terme de Montesa fins a l’any 1547.

La vall, de forma allargada, es troba entre els sistemes Ibèric -serra Plana o d’Énguera- i el pre-Bètic, on s’eleva la serra Grossa. La travessa el riu Cànyoles o Montesa, situat als peus d’aquesta darrera serra.

Des del punt de vista econòmic, Montesa continua depenent de l’agricultura, fet que la distingeix de la resta de pobles veïns. La falta d’aigua -els primers pous per al reg daten dels anys cinquanta-, junt a probablement, el fort caciquisme exercit pels governants del poble fins a la transició democràtica, han fet que Montesa continue basant el seu modus vivendi en el sector primari. Els joves que en l’actualitat no desitgen estar lligats a les faenes del camp han de buscar el seu treball a les fàbriques de Vallada o Canals. Les poques fàbriques situades al terme de Montesa, de mobles de vímet, son d’origen forà i tan sols donen treball a menys de setanta persones.

Els conreus, sobre tot a partir de la troballa de nous pous als anys setanta, han sofert una important transformació. Les tradicionals vinyes, oliveres i garrofers han anat substituint-se per arbres fruiters i cada cop més per cítrics, que vénen a substituir les plantacions de fresó, conreu que tingué un gran desenvolupament al terme als anys setanta-huitanta.

Demogràficament sempre ha estat curt el nombre d’habitants. Encara que falten estudis amb profunditat sobre aquest aspecte, s’assegura que en 1646 el poble el formaven tan sols 160 cases, essent afectat greument per les pestes del segle XVII. El cens de Floridablanca de 1786 xifra per a Montesa un total de 808 habitants. Caldrà esperar al segle XIX per a que la població augmente amb força, així, el 1857 comptava amb 1216 habitants, assolint la xifra màxima en 2006 amb 1446 persones.

El casc urbà s’hi troba edificat sobre la pendent que puja cap al castell, adaptant-se els carrers, estrets i costeruts, a les corbes de nivell. El més llarg es divideix en dos, el de Sant Vicent, on fins a darreries del segle XIX encara hi havia una porta i el de la Mare de Déu del Carme, que creua el barri conegut popularment amb el nom de Ravalet. Altres carrers, perpendiculars al Sant Vicent, articulen el casc antic de Montesa, -carrer Santa Bàrbara, carrer del Mig, carrer Sant Josep, carrer Sant Antoni i carrer Sant Francesc-. A la plaça de la Vila se situen els edificis més importants de Montesa: la Casa de la Vila, l’església de l’Assumpció i la Casa Abadia, mentre que al barri de la vila, amb un traçat més irregular, se situen els carrers Pujada del Castell, Sant Sebastià, Santa Anna, Rosari i Ànimes.

Dins el procés continu d’anar situant-se més cap a la vall, durant el segle XX s’ha construit la part moderna de Montesa. Aquest nucli el formen una sèrie de carrers que convergeixen en l’antic camí de l’estació -hui avinguda de Silverio Perfecto Sanz Navarro-, on van a morir els carrers d’Hermenegildo Monleón, Dr. Villa Pedroso, Assumpció Perales, Mestre Serrano, Doctor Fleming, entre altres.

Situat a 60 kilòmetres de València i 13 de la ciutat de Xàtiva, el poble compta amb bones comunicacions, ja que el seu terme el travessa la N-430. Es pot vindre també en tren, encara que l’estació (malauradament enderrocada en 2012) s’hi troba una miqueta lluny del casc urbà, aproximadament a un quilòmetre de distància. Tot i això, l’enllaç en tren des de l’Alcúdia a Moixent, passant per Montesa, es fa, a hores d’ara, en autobús, degut a les obres que es realitzen a les vies.