|
 |
Museu Parroquial de Montesa C/ Santa Bàrbara, 6. 46692-Montesa-València Tel. 96 229 90 75 museumontesa@museumontesa.com |
L'esglésiaPresidint la plaça de la vila tenim l'església parroquial de la Mare de Déu de l´Assumpció. Es tracta d'un temple d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts comunicades entre si a través d'arcs de mig punt. |
 |
| Façana principal de l'església |
La seua construcció es decidí
el 23 de maig de l'any 1686, en vista
de l'estat de deteriorament en que
es trobava l'antiga església. Les
traces de l'edifici s'encarregaren a
mossén Juan Aparicio, en aquells
moments mestre de l'obra de la
col.legiata de Xàtiva.
El 19 de febrer de 1693, fra Lluís
Gozalbo, rector de Montesa i prior
de Sant Sebastià en l'orde de
Montesa, col.locà la primera pedra
del nou temple, finalitzant les obres
en torn a l'any 1702.
El campanar, construït en pedra en la seua totalitat, és l'únic element anterior a l'actual edifici i fou bastit a finals del segle XVI o bé a principis del XVII, probablement integrat dins dels murs que tancaven la vila.
La decoració original de l'interior de l'església es basava en àngels, fulles d'acant i tota mena d'elements de talla, seguint la pauta ornamental de les esglésies valencianes de l'últim terç del segle XVII.
Hui subsisteix d'aquella
ornamentació barroca tan sols la capella del rera-sagrari, ja que al segle XIX hi hagué una reforma del temple i es redecorà amb un estil més neoclàssic, aleshores de moda. Els colors d´aquella
intervenció, que va finalitzar l´any 1857, es van eliminar en 2002 i es va pintar de nou l´església amb criteris més rigorosos.
Es conserven una sèrie d'obres d'art molt interessants. En primer lloc cal parlar del moble de l'antic orgue, executat el 1744 per l'orguener Martín Usarralde i restaurat en 2001.
A les capelles laterals s´hi troben una sèrie de quadres força interessants. Així, en obrir la porta dreta del cancell, en entrar, ens trobem amb la capella del bateig, amb l´antiga pica feta en marbre de Buixcarró al segle XVIII. Al front, un llenç d´escola italiana, del segle XVII, amb la figura de Sant Joan Baptista i el baptisme de Crist en la part inferior dreta.
| Planta de l'església | ||
 |
1. Sant Joan Baptista
|
|
En passar la capella de Sant Josep, ens trobarem amb una pintura sobre taula que representa el Calvari, executat a principis del segle XVI per l´anomenat Mestre de Borbotó.
A continuació, procedent originalment de l'ermita de Sant Sebastià, podem contemplar un retaule dedicat al patró de Montesa, sant Sebastià, pintat el 1559 per un deixeble de Joanes, identificat per uns amb el pintor Gaspar Requena i per altres amb un deixeble joanesc de Montesa.
En front del de Sant Sebastià, a la banda de l´Evangeli, tenim el retaule de Les Ànimes, pintat durant l'últim terç del segle XVI pel valencià Vicent Requena.
Al presbiteri, una pica del segle XIV ens parla de la pertinença de Montesa a l'Orde del seu nom, en dur al seu fust els escuts de l'orde, les armes reials i els escuts dels Tous i els March. Els murs laterals s'ornen amb dos quadres, el de la part de l´Epístola, atribuït al pintor José Amorós, es va pintar durant la primera meitat del segle XVIII. Presenta Santa Maria de Montesa amb les santes màrtirs Àgueda i Llúcia, i sota la verge podem veure Montesa encara emmurallada i amb el castell en peu; el situat enfront, amb la Ressurrecció del Senyor, data del segle XVII i s´atribueix al pintor valencià Vicente Salvador Gómez (1637-1678).
El retaule de l'altar major és una rèplica de l'executat abans de la guerra, que datava de l'any 1765. Al nínxol principal es venera una còpia de l'antiga imatge de la Mare de Déu que hi havia a l'església del castell, cedida pels frares de l'orde de Montesa a la parròquia després dels terratrèmols de l'any 1748. L'orfebreria que orna la imatge pertanyia a l'original, destruïda el 1936.
La capella barroca del rera-sagrari, amb la seua decoració sis-centista
in situ, guarda en un armari amb les portes ornades per una làmina d'argent cisellat, els reliquiaris de la Santa Espina (1785) i el del Lignum Crucis (s. XVI-XVII). També es conserva un calze de plata sobredaurada, del primer terç del segle XVI i altres tres calzes del segle XVIII, un d'ells amb la inscripció "Soy de San Visente de la Villa de Montesa. A los tres días de abril del año del Señor de 1733 ".
A la sagristia es conserva un Calvari sobre taula de principis del segle XVI, atribuït al Mestre de Xàtiva o escola. També és molt interessant l'aiguamanil, llaurat en marbre durant el segle XVIII.
